La Alimentación cotidiana en la Cataluña del siglo XVIII / María de los Ángeles Pérez Samper
Pérez Samper, Maria dels ÀngelsEn:
Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 8 (2009) , p. 33-65
L'alimentació és una necessitat vital de tots els éssers humans, en tots els temps i en tots els llocs. I és, a més, una necessitat bàsica que s'ha de satisfer quotidianament. Encara que la necessitat és la mateixa per a tots, al llarg de la història cada poble l'ha resolt de manera diversa i a cada moment històric cada grup, fins i tot cada individu, ha cobert aquesta necessitat ineludible, dintre del marc general de la seva civilització, però sempre d'acord amb els seus mitjans i possibilitats. Enfront de la unitat del fenomen, universal i permanent, les respostes han estat múltiples i diverses. L'alimentació pot resultar molt significativa per a estudiar la vida quotidiana de qualsevol societat en qualsevol època i en aquest cas s'ha utilitzat per a la societat catalana en el segle XVIII, amb fonts diverses. El dietari del Baró de Maldà, conegut com el Calaix de Sastre, que ofereix una informació subjectiva, però molt rica i expressiva, de l'alimentació de la noblesa catalana, abundant i de gran qualitat. Una sèrie de comptes de plats cuinats servits a Erasme de Gónima, un burgès enriquit amb la revolució industrial, en les quals es pot observar a través de l'alimentació el procés de promoció social. L'enquesta de Francisco de Zamora tipifica diversos models d'alimentació, la de les classes acomodades i la de les gents més pobres, en l'àmbit urbà i en el rural. A través de les fonts utilitzades s'aprecia bé la diversitat existent en l'alimentació quotidiana de la Catalunya de finals de l'Antic Règim.
